divendres, 23 de desembre del 2016

Bon Nadal i Bon Any 2017

Estimats amics del blog, Bon Nadal i Bon Any 2017!!!
Podeu demanar-li un desig al l'àngel, igual...


dimecres, 14 de desembre del 2016

Kiwano o pepino banyut

L'any passat em vaig veure una fruita estranya en una parada del mercat dels dissabtes a Calp i, clar, va caure. Quina decepció al tastar-la, clar també, ja que realment es tractava d'una hortalissa, un "pepino" o cogombre. Així i tot em vaig guardar unes llavors i aquest any li he donat una segona oportunitat.
El kiwano (nom inventat a Nova Zelanda) o pepino banyut (la traducció correcta seria cogombre cornut), Cucumis metuliferus, és una cucurbitàcia anual originària de Botswana, Namíbia, Zimbàbue i Nigèria. Creix tant pel terra com enfilant-se a tot el que troba (en les fotos a un evònim i a un taronger) gràcies als circells que creixen en la base dels pecíols, aplegant als 3 m de llargària. Les tiges estan cobertes de fines espines, que amb el temps, es fan més dures.
Es sembra en primavera en terrenys ben femats i protegits del vent. És molt resistent a la majoria de les plagues.


El fruit cilíndric, d'uns 12x8 cm, és verd al principi i després es torna groc-taronja. Però el que li dóna eixe caràcter particular són les protuberàncies còniques amb una espina en l'àpex, que desapareixerà quan siga madur. En l'interior té una refrescant polpa verdosa amb llavoretes blanques de gust, les opinions no coincidixen, entre llima, meló i plàtan. Jo a la polpa li trobe el gust a meló i la l'escorça groga el gust a plàtan. Però igual un altre...
Els fruits es recullen quan canvien de color i aguanten dins de casa uns quants mesos. Segons he vist en la xarxa, açò seria entre setembre i novembre. Però la veritat és que jo els he collit a desembre i perquè la planta ja s'estava secant. 


I què faig amb ells? La primera és fer-los servir com a decoració fins que me'ls menge (mauraran tots?). La segona, per descomptat, menjar-me'ls. Es poden consumir en batuts o, la meua preferida, en l'ensalada. Se'ls pela com si foren figues de pala i es tallen en porcions decorant la vora del plat.




dimarts, 9 d’agost del 2016

Preparatius per a la pròxima primavera

Encara que el bloc ha estat prou inactiu la veritat és que l'activitat al jardí i a casa no para.
Com a mostra estes compres que he fet per a pròxima primavera.
Primer una Chasmanthe floribunda var. duckitii, una varietat groga de la C. floribunda clàssica. Les pedres per a marcar on estan plantats, clar.


I després uns bulbs de Tritonia crocata de color blanc, rosa, "pastel" i roig intens (Avalanche, Pink Sensation, Plymuth Pastel i Tangerine). Ací les pedres per a senyalar la secció corresponent a cadascun d'ells en la maceta.


 Per al veure el resultat haurem d'esperar quasi mig any, però segur que val la pena.

dijous, 24 de març del 2016

Kalanchoe beharensis. Orella d'elefant.

 Aquest any, finalment, el Kalanchoe beharensis o"Orella d'elefant" ha florit i no de forma discreta. Ha passat molt de temps des de què un veí me la regalara i que l'efecte de vàries gelades haja quedat oblidat.


Originària de Madagascar no te cap problema en les nostres terres, si podem evitar-li les baixes temperatures. La reproducció, que encara no he provat, es fa clavant la fulla en el substrat. D'allí eixiran menudes plàntules. Algunes varietats les produïxen directament sobre les fulles en la planta. No és el cas de la meua, desgraciadament.
El que em falta aclarir és si el brot que ha florit s'assecarà. Trobe que sí, si seguix l'exemple del seu parent el K. sexangularis. Però bé, em quedarà la de l'esquerre. (Les plantes que l'envolten són canyarets, per si teniu algun dubte)


Les fulles són decussades, observeu el creixement en creu, i estan cobertes completament per uns menuts pels que li donen un aspecte blanquinós. A açò, se li afegix la concavitat en el punt d'inserció del pecíol que fa que se li acumule molta pols, pel que haureu de passar-li un pinzell de tant en tant per tindre-la neta.


dijous, 14 de gener del 2016

Burumbot. Bombus terrestris.

Mirant si desullava el favar, que aquest any amb el bon temps va prou avançat (bo, també és veritat que vaig sembrar una llavor primerenca), vaig escoltar un fort brunzit. Semblava el d'una abella, però més intens. Era el d'un burumbot (borinot) que s'acostava buscant les flors blanquinegres.


Concretament era un Bombus terrestris el burumbot més comú en Europa i sobretot en aquesta part de la Mediterrània. Bombus pel brunzit i terrestris perquè la reina busca els caus abandonats de rosegadors per iniciar la colònia. Aquesta pot mesurar fins el 2-2,7 cm, mentre que les obreres sols aplegaran al 1,5-2 cm.
El fet diferencial per distingir l'espècie és l'extrem blanc de l'abdomen.


Com per la seua mida es veu que no poden obrir les flors, com fan les abelles, el que fan és foradar directament la base d'aquestes per xuclar el nèctar, a l'estil de la busquereta. No saben ni poc! I encara diuen que quan un va atabalat és que sembla un burumbot.


Bo, al final, sí que vaig desullar algunes mates. Per si algú estava en el dubte. Ara veurem si el temps ens ajuda i tenim collita o he d'esperar a la primavera.

divendres, 8 de gener del 2016

Narcissus italicus

El Narcissus italicus és una nadaleta que creix naturalment a França, Itàlia i algunes illes de la Mediterrània. I des de fa uns pocs mesos en leu jardí ací a La Marina Alta, tot gràcies a un intercanvi des d'Itàlia.


Es tracta d'una subespècie del N. tazetta, es veu clarament a primera vista, de pètals color crema i corol·la groga. Però amb la diferència que les flors són mes grans i els pètals no són arredonits sinó llargs i acabats en punta, tècnicament lanceolats.



Alguns l'anomenen també "Minor monarque" i altres diuen que vindria d'un creuament entre N. tazetta i N. papiraceus.