dissabte, 21 de març del 2015

Collint faves.

La fava (Vicia faba) és una lleguminosa que acompanya i alimenta a l'home de les ribes del Mediterrani des de temps immemorials, del Neolític i possiblement abans.
En la nostra zona es pot plantar des de finals de setembre fins novembre, per començar a collir-ne a febrer-abril segons varietats i rigor de l'hivern. Aquest any he plantat una varietat primerenca la "flor de otoño", que ha començat a florir prompte, però que no ha donat fruit fins finals de febrer. La cosa és que per molt prompte que es plante i encara que moga abans de l'hivern, segons varietats, fins que no acaben els rigors de l'hivern no començarà a donar fruit. De vegades, en tornar a moure amb l'any nou rebroten per baix deixant assecar la branca original.



Les flors blanques amb el punt negre són molt cridaneres. Després de ser pol·linitzades per les abelles donaran lloc al fruit, la fava, que primer creixerà cap amunt (a la foto encara cobertes per la flor seca) i després anirà caient pel pes.



Per als llauradors urbanites aficionats com jo (un encara que viu en un poble no pot evitar reconéixer que té prou d'urbanita), hi ha coses que se'ns escapen o que creiem inútils, però la veritat és que funcionen. Per això que hi ha que escoltar sempre als majors, que són els que saben de que va la cosa.


Ho dic pel tema de desullar la planta. En el cas del favar i d'altres plantes per afavorir la fructificació cal llevar-li l'ull, el brotador, quan la planta haja crescut prou i estiga florint, clar (deixe una mostra en la foto de dalt-abans i la de baix-després). D'aquesta manera s'aconseguix que quallen els fruits més prompte (en teoria). No patiu per tallar-li el creixement. Si heu plantat un bon selló ni ho notareu.


I com saber quan estan bones per a collir? El tacte clar! Primer es noten com a buides, després el galló (la llavor) està blaneta i després quan està dureta, és el moment. No les deixeu molt més, a menys que vulgueu fer llavor, ja que sinó es granaran i la pell es farà dura i difícil de coure i després de rosegar.

dissabte, 14 de març del 2015

La merla acomiada el dia.

Tots els dies, mitja hora abans de la posta de Sol els pardals busquen refugi nocturn sorollosament, generalment en el pi que creix un poc més enllà del xalet. No cal rellotge, ni artilugis amb connexió internet per saben a quin hora serà la vinguda de la nit. Sols cal escoltar-los.
L'últim de tots, el que acomiada el dia és la resabuda merla (Turdus merula). Un ocell que es pot trobar tot l'any furgant pel jardí i bancal buscant cuquets o qualsevol fruit que picar. No saben ni poc!!
Vos deixe amb ella. Bona nit!!