dimecres, 13 de novembre del 2013

Acis autumnalis.

L’Acis autumnalis o Leucojum autumnale (Amaryllidaceae) és una bulbosa que es pot trobar naturalment en les dos ribes de l’occident de la Mediterrània, amb l’excepció  de l’est de la Península Ibèrica. Però gràcies a un intercanvi amb Juan Bautista han aplegat des de Huelva a casa. Ja em va avisar que alguns volien florir, però el que jo no em pensava mai és que tots ho feren, sense afectar-se pel viatge.
 2013_11030115

D’aquests Acis o Leucojum, segons autors, hi ha vàries espècies que creixen a la Península Ibèrica. Fins i tot una pròpia del País Valencià, l’Acis valentinum.

2013_11030125

En tot aquest gènere les xicotetes flors pengen cap a baix no deixant veure els grogues anteres. Jo crec que aquest comportament ve donat pel seu origen, segons els estudiosos, allà pels Balcans i el Caucas  on les nevades i el mal temps no els va deixar una altra opció.

2013_11030117

A dia de hui, d’elles sols queden els filament i algunes càpsules trilobulades que qualsevol dia donaran alguna llavor

2013_11030163

i les primeres fulles que busquen una tardor i un hivern que es resistixen a aplegar.

2013_11030164

dimecres, 6 de novembre del 2013

De Benissa a Teulada i tornada.

De menut, moltes voltes anava caminant amb ma mare a Teulada per visitar a ma tia. Nosaltres anàvem i tornàvem per Berdica, però jo vaig pensar que estaria bé canviar un poc la tornada i fer-ho per la Font de l’Horta i el Pouet del Moro. Anem!!
2013_11030000_BenissaTeulada

Després d’haver passat la casa de “la sabonera” hi ha una bifurcació, anant per l’esquerre prendrem el camí vell de Benissa a Teulada. Un poc més endavant d’aquesta ja es pot apreciar la nostra destinació.

2013_11030130

Si vos agrada el tema segur que haureu observat que últimament hi ha moltes palometes blanques bambant per ahí, es tracta de la Pieris brassicae. Aquesta està libant el nèctar d’una valeriana borda (Centranthus ruber).
2013_11030137_pieris brassicae

El Pouet de Berdica no és més que això, un senzill pou amb abeurador enmig d’una planissa. Ara el camí està poc transitat però abans seria un punt important de parada per a tots els animals de càrrega o ramats.

2013_11030139

El poc ús que es fa d’ell ha permés que les falzies de pou (Adianthus capillus veneris) cresquen a dintre seu fent una espècie de jardinet.

2013_11030140

A partir d’aquest un pot tornar enrere per buscar el camí que continua cap a Teulada, fent un poc més de volta, o marxar un tros per la via del trenet, avançant un poc. És arriscat, però si esteu atents el “traca, trac” de l’automotor s’escolta prou bé en la llunyania donant temps a apartar-se amb seguretat. Una vista cap endarrere.

2013_11030142

Després del polígon industrial de Teulada l’ajuntament ha deixat una senda ben bona per passar sense problemes sota les vies del tren. Ací no cal anar vigilant si ve el tren.

2013_11030144

No vaig entrar a Teulada, eixe “post” el deixe per a un altre dia. A la primera rotonda que em vaig trobar, vaig girar a la dreta buscant la senda que fa pocs anys s’ha fet per anar a la Font de L’Horta. Sols començar el camí em vaig trobar aquests pous restaurats a la vora del camí.

2013_11030145

En alguns punts de la senda s’han fet plantacions d’arbres de ribera (àlbers, xops, salzes,…), que d’ací uns anys donaran lloc a un parc fluvial molt interessant.

2013_11030150

La Font de L’Horta, que no para mai de brollar, dona nom al barranc on desaigua. O serà a la inversa. La veritat és que tant aquest com el de Berdica, paleollits molt evolucionats (eixe tema ja el vaig tractar ací un poc), hauran estat conreats des de molt antic.  

2013_11030151

Bona mostra són les sénies que em vaig trobar després pel camí. Lleveu tota l’herba i imagineu-se l’animal amb els ulls tapats girant al voltant de la sénia per pujar l’aigua i omplir la bassa del costat.

2013_11030153

.Movent un mecanisme pot ser no tan modern com aquest però sí seguint la mateixa idea fonamental. Sobre aquestes sénies de rosari podeu trobar un article molt interessant en Infobenissa.com.

2013_11030154

I que servirien per regar tota classe d’hortalisses, arbres, cereals o, fins i tot, tabaqueres (Nicotiana tabacum) com aquestes. No sé com estarà la cosa ara, però no fa molts anys el seu cultiu estava tan prohibit com ara el de la marihuana.

2013_11030152

Passat el Camí del Boticari, l’únic carrer que conec a la comarca dedicat a la meua professió, i en girar a la dreta per enfilar cap a Benissa em trobe amb el Pouet del Moro. Just al bell mig del barranc de segur que mai li faltava l’aigua. 

2013_11030158

Ara toca una pujadeta, pel camí que abans connectava Benissa directament amb Moraira i la costa de Benissa i Teulada, que ens portarà per les terres del Tros Vell, una de les tantes possessions de les famílies terratinents de Benissa. Tenien capella i tot a la casa.

2013_11030159

Passada la via del tren, en lloc de tornar per la carretera amb un traçat més suau, vaig prendre el camí de Bellita. Des quasi la seua corona una última vista de la vila de Teulada i del Poble Nou al darrere.

2013_11030160

Passada aquesta la vila de Benissa apareix en tota la seua llargària.

2013_11030161

Una última vista cap a l’esquerre i enrere per fer una ulladeta a l’antic asil de Bellita i, abans, residència d’estiu d’alguns dels “senyorets” del poble. I ara, cap a casa. Fins la pròxima!

2013_11030162