No és cosa d’encantar-se que sols florix una volta a l’any. Mentira, a la tardor pot ser que li trobeu unes poques flors. Però res com ara.
Este va vindre de la caseta de la meua iaia a Benimarraig (Benissa), on després de molts anys creixia formant un parral. Ací, no té tant de lloc i he d’anar tallant-li les “ales”. Una llàstima, però així i tot complix. Imagineu-se-lo al seua aire.
Vos deixe amb un primer pla d’este fullades roses blanques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada