De segur, que de entre totes les plantes d'origen anònim que teniu a casa n'hi ha algunes, que en veure-les i pel motiu que siga, vos duen el record d'algú estimat. A mi em passa sempre amb esta clívia que em porta bons records de la cosina de ma mare de Javalí Viejo (Múrcia). Ara ja no està entre nosaltres. però sempre ens quedarà el bon gust del seu tracte i aquella planta que creixia en el seu pati i que ens regalà ja fa anys.
Si no m'enganye és una clívia híbrida (C. gardenii x miniata) que ha conservat el caràcter pendular de les flors del primer progenitor i el color més viu, el primer té un acabament verdós, del segon. El resultat són estos pomells de baix que apareixen de forma irregular al llarg de l'any. El de dalt, perquè vegeu que els colors no són molt estables, és d'un estiu de fa uns anys i el de baix d'ara mateix.
Necessita poc de manteniment i es multiplica ràpidament. Quasi està lliure de pestes. Sols cal tenir compte que els caragols no es mengen les flors i que cap llagostí es "berene" les fulles, com em va passar amb esta en un descuit estival.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada