diumenge, 30 de setembre del 2012

Els primers bolets.

Acabades les vacances "off-line" se m'ha acumulat la feina al bloc. Com que tot en un missatge no tenia molt de trellat, vos ho deixaré en varies entregues que apareixeran entre esta setmana i la que ve. El primer és este que continua més avall, el segon serà com un apèndix de la ruta de la Torre del Gerro, continuaré amb dos de natura (un a l'estil del N.G.) i acabaré posant-me al dia amb un de senderisme d'anar per casa pel Montgó. Anem!

Deien fins fa poc, abans de que ploguera, que no hi havia molts bolets a la muntanya, clar com no la reguen. Si ho feren apareixerien cosetes com estes. Per precaució no me'ls vaig menjar, si arriben a ser verinosos... Vaig fer bé, algú em pot orientar?

2012_09250024.jpg

La suculenta de la qual sorgien, com si de flors es tractaren, és una Crassula atropurpurea.

2012_09250025.jpg

dijous, 13 de setembre del 2012

Bajoques de careta

2011_08090010.JPG

"Si l'any passat ja va parlar d'elles!", dirà algú. Sí, però sols de refiló. Per això he pensat que seria una bona idea dedicar-los una entrada sencera. Au, anem! Les bajoques de careta es planten entre el final de la primavera i l´inici de l'estiu. A banda d'enrecordar-se'n de regar-les de tant en tant no tenen moltes més complicacions. Germinen ràpidament i prompte provaran d'enfilar-se, rigant cap a l'esquerra, a la primera cosa que troben, motiu pel qual cal tenir a punt unes canyes per tal d'ajudarles a fer xicoteta bardissa, que sobreviura fins la caiguda de les temperatures a la tardor.

2012_09070017.jpg

En molts cassos les bajoques segueixen conservant la flor seca a la seua punta mentre van creixent. No sé si per pereoses o per fredolines. Què penseu vosaltres?

2012_09070018.jpg

"I això de bajoca de careta d'on ve?", preguntarà algun altre. Molt senzill, un dels dos gèneres que es cultiven a la nostra terra (Vigna unguiculata, esquerre) és de llavors blanques amb un rodal negre just en el punt per on s'unien a la bajoca, el que li dona l'aspècte d'ull o cara. L'altra varietat és de llavors rogenques (Vigna sesquipedalis, dreta), però conserva el nom en parèixer-se tant les bajoques. Esta última és la que sembre jo. El cognom "sesquipedalis" fa referència a que les bajoques normalment són d'un peu i mig de llarg o, el que és el mateix, uns 45 cm.

2012_09070000_bajoques.jpg

El seu origen podria situar-se en el Sud-est asiàtic, havent passant en temps remots a l'Índia i d'allí a les cultures del Mediterrani, com per exemple els antics grecs. La resta de bajoques que coneixem (p.e. garrofó i fesols) no aplegarien ací fins el descobriment d'Amèrica. No dic res de com cuinar-les, segur que cadascú té la seua forma preferida: junt a l'arrós, bullides, amb trossets de pernil, ...

dilluns, 3 de setembre del 2012

Quart aniversari.

Hui és el quart aniversari del bloc i els amarilis (Amaryllis belladonna) pareix que han volgut unir-se a la celebració traient quatre vares quasi al mateix temps. Cosa d'agrair, sabent com són de dificultosos per florir.

2012_09010001.jpg

Ara, que estos lliris cosins seus (Pancratium foetidum, encara per confirmar) sí que no han tingut por de florir amb gana per celebrar-ho com Déu mana.

2012_09010006.jpg

Gràcies a tots per estar ahí!