dimarts, 20 de març del 2012

Castell de Calp.

Encara que l'Ajuntament de Calp recomana una ruta més idíl·lica jo vaig fer la meua i vaig anar amb el cotxe fins l'entrada del camí (punts rojos).

2012_03070000_mapa.jpg

El Castell/-et de Calp o del Mascarat es troba en la serra de Toix, quasi en el punt on el Barranc Salat o del Mascarat la separa de Bèrnia. És un lloc privilegiat per la seua altura (256 m) i, sobretot, per la seua situació des d'on es poden controlar les badies d'Altea i Calp, el camí que portava a Altea pel coll que es troba als seus peus i el pas pel Barranc Salat o del Mascarat.

2012_03070002.jpg

Si bé hi ha indicis d'ocupació de l'Edat del Bronze i Ibèrica, el que observem ara són les restes de l'antiga fortificació (hisin) musulmana dels segles XII-XIII, que en el seu moment seria prou important per convertir-se en el cap del territori que engloba Calp, Benissa, Teulada i Senija, gràcies a la comunicació entre diferents punts de vigilància disseminats per este territori (Solana, Canor, ...). Encara que una vegada allí, si voleu que vos diga la veritat, pareix que més que fortalesa pareix més un simple lloc d'observació.

2012_03070031.jpg

Amb el temps, ja més normalitzada la situació i amb l'engrandiment d'estos nuclis de població va anar quedant en l'oblit. L'abandonament afegit a este ha fet ara sols ens quede la base d'uns llenços de la muralla (foto de dalt i la composta de més avall) i la paret amb espitlleres que hui es pot observar (4,75 metres d'alt, 4,50 de longitud i 0,73 de gruix). En realitat estos forats no són el que pareixen, sinó més bé són les marques del mode en que es va con

2012_03070033.jpg

I segurament també les restes d'este mur perpendicular a ella, tot entre espartars (Stipa tenacissima)

2012_03070030.jpg

Abans de modificar este article senyalava, cosa que pareix a dia de hui incorrecta, després de vàries dècades de polèmica, que a causa de les incursions piràtiques del s. XVI els tres pobles de la Baronia (Senija ja feia temps que havia sigut segregada) sol·licitaren de la Generalitat hòmens i armes per a la torre de defensa que estos es comprometien a construir en este lloc. El 1597 els diputats del Regne accedien a la petició i segons pareix l'any següent la torre estava totalment bastida, aprofitant els materials de l'antic castell. Ara sembla més clar que esta estaria situada on ara es troba la Urbanització Mascarat, amb registres de la seua presència fins finals del s. XIX. Aleshores, també hauria de rebutjar el comentari sobre la seua destrucció per un atac de l'armada anglo-holandesa dins la Guerra de Successió, segurament entre el 1703-04. Degué ser el 6 de setembre de 1703, com a represalia per no haver deixat els veïns armats de Calp a l'armada desembarcar per prendre aigua? Recordem que encara que a partir del desembarcament de Basset a Altea (1705) la comarca es tornà totalment austracista, fins aquell moment es mantenia oficialment com a borbònica, encara que l'esperit "maulet" ja corria per estes terres. Segurament sols es referiria a les situades a prop de Calp.

2012_03070012.jpg

També tenia dos aljubs, un sobre la plana inclinada cap el Mascarat i l'altre a la pujada d'entrada. Siga com siga, de camí cap el primer, desgraciadament, ens trobem amb una clara intrusió de flora al·lòctona, en este cas Aloe vera. A banda d'això tot eixe costat estava dominat per estes malveres (Lavatera marítima).

2012_03070024.jpg

i estes plantes punxoses (s'agraïx la identificació).

2012_03070032.jpg

L'entrada de l'aljub amb la seua figuera, mireu el vídeo per a més detalls.

2012_03070014.jpg

I una vista de conjunt, fins i tot un pot imaginar-se el recorregut de l'aigua entre les pedres baixant cap a ell.

2012_03070018.jpg

Acabada la "tournee" s'enfila el pas que hi ha en el tall de la muntanya

2012_03070037.jpg

a un costat i altre encara queda un poc de les muralles que el vigilaven, ja que sols per este punt la plana era accessible (foto menuda - dreta, foto gran - esquerra).

2012_03070041.jpg

Què vos pareix esta planta? Vos resulta familiar? Clar, perquè es tracta d'una clavellinera "salvatge" (Dianthus sp.). Açò ens recorda que tot el que tenim a les nostres cases i jardins han tingut un origen "natural".

2012_03070040.jpg

El final i inici de l'excursió és poc agradable per la desgraciada alteració humana del medi, tant a nivell físic com vegetal. Mirant este marge no puc evitar pensar en les històries que em conta mon pare de com es va construir la urbanització Maryvilla. Sobre com en acabar el xalets colgaven tot el que allí havia, carretilles incloses. Segur que rascant un poc n'ix una.

2012_03070054.jpg

Un altre vídeo per acabar amb el castell i unes preses, a l'estil Nat. Geographic, de l'aljub.

diumenge, 11 de març del 2012

Barlia robertiana. Tota una orquídea

Fa dos dies anava jo per un camí entre bancals abandonats i, de sobte, vaig veure unes coses roges en la querena d'un d'ells, allí entre el fenàs (Brachipodium sp.). El que va passar a continuació ja ho podeu imaginar.

2012_03080003.jpg

La meravella que estava allí esperant, que la polinitzaren i no a que algú com jo anara a admirar-la, era esta Barlia robertiana o "mosques grosses" (cosa que vaig aclarir després). Segurament l'orquidea més gran que podem trobar en les nostres terres i, per sort per nosaltres, restringida dins el País Valencià a les zones costaneres de les dos Marines i a la Vall d'Albaida.

2012_03080002.jpg

Floreix entre febrer i maig. Obriu bé els ulls per si en veieu alguna en fenassars de bancals abandonats o en vores de camins.

2012_03080004.jpg

No vos penseu que les fotos són cosa del "macro" de la càmera, calculeu la seua altura comparant amb la mà. Normalment esta es troba entre els 25-60 cm.

2012_03080005.jpg

El fet que este missatge estiga escrit en passat no és casual, la cosa és que uns dies després vaig tornar a passar i em vaig veure que les flors se les havien menjades unes cabres. Què anem a fer, és la llei de la supervivència!

dimarts, 6 de març del 2012

dijous, 1 de març del 2012

La Creu de Dénia.

Este diumenge, en una maratoniana excursió organitzada pel Parc Natural del Montgó, marxarem uns quants amics en busca de la Creu de Dénia. Però no per la via més corrent, la de la Cova de l'Aigua, sinó des de Jesús Pobre, pujant per la carretera del repetidor (ruta 2 no completa, seguiu els punts rojos).

2012_02260000_mapa.jpg

En començar, el suau camí empedrat del dipòsit contra incendis ens enganya. De sobte se'ns plantarà al davant la pedregosa "carretera" del repetidor i, finalment, la senda. De moment, descansats, encara albirem amb optimisme tot el desnivell que haurem de salvar (penseu que caminarem per dalt d'eixos penya-segats). A la dreta el Barranc de l'Heura, que també salvarem més endavant.

2012_02260001.jpg


Ja posats en la plana prèvia al Pic de l'Àguila (484 m) posem els ulls per primera vegada en la nostra destinació (fletxa roja). Ací dalt un oblida que es troba enmig d'una zona tan poblada, a la dreta la muntanya ens tapa el paisatge i a l'esquerre sols es veu el blau de la mar.

2012_02260005.jpg


Una vella coneguda (Ophrys therendiniphera) anuncia la vinguda del bon temps, encara està enrotllada però ja comença a desperear-se. Dintre de poc estarà completament erecta, no vull comentaris "verds", mostrant tot el seu esplendor.


2012_02260006_ophrys therendinifera.jpg


Caminant, caminant, travessem un runar. Res més erroni, estem passant sobre una de les muralles de protecció del poblat ibèric del Pic de l'Àguila. Jo no puc parar de pensar en quina situació social es trobarien aquelles persones i quin tipus de mentalitat, tan allunyada de la nostra, tindrien per fer tota esta obra en un lloc tan impossible als nostres ulls. Després d'una parada per esmorzar, continuem avant. Prompte travessem el verd llit del Barranc de l'Heura, no per l'aigua que allí puga haver, sinó perquè en ell s'acumulen un fum de margallons (Chamaerops humilis) que seguixen el seu curs, a mena d'oasi. A la dreta, dalt del penya-segats podeu observar la muralla que abans havíem travessat. A partir d'ara la major inclinació del camí ens permetrà gaudir de bones vistes.

2012_02260010.jpg


Si fins este moment la vegetació havia sigut un poc monòtona, tota la pujada cap al cim ens acompanyaren amb la seua florida els almesquins (Narcissus assoanus), són els punts grocs.

2012_02260014.jpg


Finalment després de quasi tres hores de marxa apleguem al nostre objectiu, la creu de Dénia. Esta no la tombaran com la de Xàbia, és de ferro i està ben subjecta al terra.

2012_02260021.jpg


Abans de la tornada un vídeo del que des d'allí es veu, com és costum.


La tornada va ser més tranquil·la, el guia continuà la seua marató passant de nosaltres i nosaltres passarem també de la resta de maratonians. Gràcies a això poguérem gaudir tranquil·lament de tot els que se'ns posava per davant, com per exemple estes (de dreta a esquerre): Euphorbia characias, Linum narbonense (llàstima que a la foto no es reflex el seu blau intens), Hippocrepis valentina "desferracavalls", Brassica repanda var. maritima.
 
2012_02260000_flors combinat.jpg


Una última joia, gràcies al bon ull de la meua amiga Fani, una Romulea columnae, una bulbosa de la família de les iridàcies, buscant refugi davall d'una de les pedres de la senda. Clar, si nosaltres no mesurarem poc més d'un centímetre de diàmetre com ella també ho faríem.

2012_02260026_romulea columnae.jpg


Ja quasi acabant, la Cova Ampla, a la vora de la carretera del repetidor, que abans ens havia donat els bons dies, ara ens diu: "Adéu, fins la pròxima!". Segur!

2012_02260034.jpg