dimecres, 22 de juny del 2011

Myrtus communis. Murta.

Es temps de flors per a la murta (Myrtus communis), este any pareix que farem una bona collita pel licor de murtons . Este arbust, que en condicions ideals pot aplegar a convertir-se en un arbre, sempre dona un punt de frescor al jardí. Frescor? Sí, perquè, independentment de l'estació de l'any, manté el seu fullatge verd brillant. I ara, a més, se li afegixen totes eixes flors de pètals i estams blancs.

2011_06150024.JPG

És un arbust mediterrani al que li agrada créixer en ambient amb un cert grau d'humitat, cosa que puc corroborar per experiència pròpia. Això no és un impediment per a que cada vegada siga més popular en el nostres parcs i jardins, on generalment sol podar-se seguint diverses formes geomètriques. Un exemple al nostre poble serien els del Carrer Ample, per cer que a partir de les seues llavors vaig aconseguir el meu.

I ja que he fet referència al nostre poble, un comentari sobre la tradicional "Entrada de la murta" de les nostres festes patronals, que ha sigut profundament estudiada (en la vessant mitològica i històrica) per Teodoro Crespo en el llibre "Benissa des de les profunditats de la història". Algú mai s'ha parat a pensar que en esta entrada mai es llança murta? Sí, perquè davant la necessitat de complir amb el ritus, els nostres avantpassats l'adaptaren a les disponibilitats vegetals del terme. Per què, algú ha vist créixer espontàniament una murta en algun lloc de Benissa? Així la murta es substituïda per la mata (Pistacia lentiscus), que de lluny té un aspecte similar, i en menor mesura pel baladre (Nerium oleander).

2011_06150025.JPG

Fins ací els comentaris sobre el Myrtus communis. No, acabaré contant una batalleta, espereu un poc més. La major part de membres de la família a la que pertany el nostre protagonista creixen actualment en climes tropicals amb més precipitacions que les que tenim ara ací. Ell encara resistix ací perquè fou l'únic del seu grup que pogué adaptar-se, amb fulles més menudes i coriàcies, a les condicions de major sequera que comportà la dessecació del Mediterrani fa uns 6 milions d'anys.

2 comentaris:

Carla ha dit...

Ací hui és el Dia de la Sang i com no esta vesprà repartida de la murta per a la processor...però de segur q no està tant bonica com la teua..

Vicent L. ha dit...

Gràcies.
Però hem de reconeixer que les enramades també tenen el seu encant, amb eixe aroma que ens envolta al caminar sobre elles.
Bon dia del Ecce Homo!