dissabte, 29 de maig del 2010

Hippeastrum Charisma a l'ombra.

Sí, a l'ombra. A voltes no sabem la fortuna que tenim de viure en un lloc amb tanta intensitat solar. La quantitat de gent que ve a gaudir-la és una bona prova. El mateix els passa a les plantes. Si bé per a algunes és un gran problema, a altres els fa intensificar els seus colors. Una prova d'açò són dels flors dels Hippeastrums (o Amaryllis). Per aconseguir la intensitat de color que nosaltres podem gaudir, els europeus del nord han d'utilitzar il·luminacions especials.
Per exemple, les flors de l'H. Charisma que vaig posar l'any passat s'havien format a ple Sol. Observeu la intensitat del color roig.

En canvi, estes d'este any, com que són les últimes a esclatar, s'han anat fent a l'interior de casa. La forma està ben marcada, però li falta eixa força del color. Però així tot té el seu encant.

dilluns, 24 de maig del 2010

Corona

Molts cactus del gènere Mammillaria tenen la curiosa costum de florir formant una corona.

2010_05230003.JPG

Com podeu comprovar la corona va pujant cap a dalt, els substituts ja estan preparats. Per si algú té algun dubte una vista des de dalt.

2010_05230004.JPG

Ah, segur que hi algú que està pensant "mammilla..", "mammilla..". Sí la cosa va per ahí, el nom del gènere deriva del llatí mamilla, o siga mamella o mugró, ja que les espines (disposades radialment) no estan sobre costelles com en la majoria de cactus, sinó sobre tubercles cònics semblants a un mugronet. Les flors naixen a la base d'estos.

Hui el missatge ha acaba un poc "verd". Però, no és el bloc de jardineria? Quin color millor que el verd.

divendres, 14 de maig del 2010

Blancs en parella.

Les cebes blanques (Hippeastrum/Amaryllis) comprades a la xarxa s'han posat d'acord per florir al mateix temps. El "Matterhorn" (Holanda, 1995) amb unes flors espectaculars per la seua grandària.

2010_05130011.JPG

I l'"Alfresco" un exemplar doble, o triple segons autors (jo ho trobe també), creat a Sud-Àfrica el 1999. Es rar trobar híbrids d'este país al mercat, almenys eixa és la meua impressió, la major part del que es troba per ahí és d'origen holandés. Una cosa particular d'este és que fa unes vares florals molt llargues, que de vegades, són incapaces d'aguantar el pes de les flors i es doblen.

2010_05130009.JPG

El que deia al principi una bona parella de blancs.

2010_05130012.JPG

Les fotos estan un poc fosques, però és el que s'ha pogut fer amb l'oratge que tenim este Maig. Imagineu-ho amb un bon Sol.

dijous, 13 de maig del 2010

Haemanthus albiflos. Germinant

Fa uns mesos posava unes fotos de llavors d'A. belladonna germinant. Hui les de l'Haemanthus albiflos, que també seguixen el mateix patró. Clar, tots dos venen del mateix lloc (Sud-Àfrica) i pertanyen a la mateixa família (Amaryllidaceae). Després d'uns quants anys, i encara que ja havia fet llavors, este pareix que per fi farem alguna planta nova.

2010_05100002.JPG

Este de baix ja està quasi completa amb la seua placa basal i la primera fulla volent eixir. No cal dir que les llavors o baies han de deixar-se a la superfície, no hi ha que enterrar-les. Elles ja faran la resta. El fem ha d'estar un poc humit.

2010_05100003.JPG

El patró general de germinació seria este (el dibuix es meu, i com es pot comprovar, em falta prou pràctica).

2010_05100004.jpg

dijous, 6 de maig del 2010

Hippeastrum Giraffe

Comprat l'any passat, no va florir. Este any, per poc tampoc, els caragols ja li havien fet un bon forat.

2010_05010006.JPG

Però finalment ha hagut sort. Realment se n'ix un poc del que tinc per casa.

2010_05010007.JPG

diumenge, 2 de maig del 2010

Santa Rita.

Un típic exemple de natura morta o d'art floral, com més vos agrade.

2010_05010008.JPG

Cal·les i roses, unes de color rosa i altres roges, les de Santa Rita. Sí, l'advocada dels impossibles té un roser dedicat. Segons conta la llegenda de la santa, esta que estava molt malalta en el seu convent de Càscia (Itàlia) li va demanar a una cosina seua, que havia anat a visitar-la, que li portara una rosa de l'hort de la seua antiga casa. Esta no li va fer molt de cas, estaven en ple hivern del 1457, però en passar pel lloc va veure que, encara que mig cobert per la neu, de la rama d'un roser penjava una rosa. La va collir i li la va portar a la seua cosina, alegrant-li amb la seua bellesa i perfum els últims dies de la seua vida. Per això se la sol representar junt a unes roses. I també, per esta i altres llegendes se li diu que és la santa dels impossibles.

2010_05010009.JPG

Segur que este no és fill d'aquell, però segur també que és una varietat prou antiga. Perquè, pot pensar algú? Per què només florix una vegada a l'any, ara a la primavera, signe típic dels rosers anteriors a l'arribada dels híbrids xinesos a finals del s.XVIII.