dijous, 28 de maig del 2009

Lilium candidum. Promesa d'estiu.

Aprofite la publicació anterior per contar una batalleta. Resulta que, la setmana passada, la mateixa dona que em portà el Gladiolus tristis vingué a la feina. Primer em digué com estava de contenta, per què les plantes m'havien anat tan bé i que així la llavor no es perdria. Es bona dona però sempre em diu el mateix. Són coses de treballar cara al públic, la gent no s'enrecorda i sempre et conta les mateixes històries. Tornem a la batalleta. Després de tot açò, em comentà que tenia uns ..., ara no sé si va dir gajols, i que tampoc volia que es perderen. Quedà que a l'estiu me'n duria uns quants. Però com que no aclaríem quin tipus de flor era, digué que a l'endemà duria una flor.

I a l'endemà es presentà amb el que teniu davall, dins un got de precipitats de la farmàcia. Jo quasi asseguraria que és un Lilium candidum o Lliri de La Mare de Déu. L'any vinent, si complix la paraula, que la complirà, ja veurem que ix. De moment gaudírem de la bona olor que feia la flor. Encara que alguns dels meus companys, massa delicats o direm massa afinats, la trobaven un poc forta. Que tenim que fer, hi ha gent per a tot.

2009_0522180948.jpg

La qualitat de la foto ja sé que és fatal. Però que voleu, si el pobre mòbil prou que en fa.

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 26 de maig del 2009

Lilium. Assussenes

Que les plantes que anem a veure son del gènere Lilium (Liliaceae) no hi ha dubte. Però, la cosa es complica en intentar aclarir l'espècie. Jo diria que es tracta del Lilium longiflorum, en anglés (la major part de la bibliografia és en aquest idioma) Bermuda lily o Easter lilly. Això de Bermuda li ve per ser en aquest lloc on primer es va cultivar a nivell comercial. Però el seu origen està en certes zones subtropicals del Japó i Taiwan. Esta és una bulbosa de creixement hivernal i floració al final de la primavera.

El seu bulb no és la típica ceba, sinó que està format per diferents escames superposades, que li donen un aspecte compacte. És una planta que s'adapta molt bé al clima mediterrani. Creixerà en qualsevol sòl. Inclús en el seu hàbitat natural poden aplegar a viure al costat de la mar. Açò les fa molt indicades per a jardins costaners.No necessita molt de reg, si de cas un poc quan comencen a brotar. Com podreu suposar no hi ha que tallar les tiges fins que s'assequen completament. En eixe moment sols estirant-les es soltaran. En estiu és el moment ideal per extraure els bulbs i plantar-los en un altre lloc. Si separeu les escames podreu obtenir plantetes menudes, que en uns anys donaran lloc a adults.

De les plagues podem dir que ha de ser una planta molt gustosa. Ja que li agrada a tots el bitxets. Quan comencen a créixer el caragols es mengen els brots. Després no, per què no ho sé. Ja a l'hora de florir també hi ha altres als que els agrada menjar-se les fulles i fins i tot les flors. Podeu veure a la foto que una de les flors de davall està tota rossegada.

2009_05240001.JPG

Ah, la planta que hi ha darrere a l'esquerre és un baladre (Nerium oleander) variegat, o siga de fulles blanques-verdes, i a la dreta un Aeonium haworthii en flor.

Powered by Zoundry Raven

dijous, 21 de maig del 2009

Hippeastrum. Susan i Boumans

Resulta que me'n vaig de cap de setmana a Dénia i em trobe allí amb Susan i Boumans. No, no es tracta de cap parella d'estrangers. Són dos Hippeastrums que tenia allí i que no pensava floririen tan prompte.

Així que vos presente a Susan. El nom li ve donat per el creador de l'híbrid, un holandés com no. Fou creat en 1980 i com podeu veure és de color rosa. L'únic d'este color que tinc.

2009_05170008.JPG

I ara a Boumans, millor dit el del senyor Boumans. El nom real no el sé, però com que el veí holandés que me'l va donar li deien així, així s'ha quedat. Este és el primer any que ha florit, ja que me'l va donar menut.

2009_05170009.JPG

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 19 de maig del 2009

De viatge a Còrdova 1

Fa una setmana vaig estar uns dies de visita a Còrdova. És una ciutat patrimoni de la humanitat i, com tots sabeu, té molts monuments (la Catedral-Mesquita, "la juderia", ...). Però com que el blog és de jardineria, d'açò parlaré. Perquè allí de jardins, patis i reixes n'hi ha un fum. Hui vos pose unes fotos dels jardins de "El Alcazar de los Reyes Cristianos" i del Palau del Marqués de Viana. Un altre dia, les fotos d'alguns patis i reixes.
L'Alcazar tenia els jardins amb uns colors fabulosos i el soroll de l'aigua acabava de completar-ho.


El Palau del Marqués de Viana té 13 patis. No sé per a que voldria tant de pati. Coses dels rics d'abans. Els d'ara fan altres excentricitats. No vaig a posar-los tots ara, no vos espanteu, sols una mostra. El pati d'entrada, "Patio de Recibo".



El "Patio de la Capilla". Es diu que abans hi havia una capella allí. Este és un pati en verd, segons els entesos del tema. És més auster, però també bonic.


La font del "Patio de la Cancela". A que queden les "xules" les flors dins l'aigua de la font.


El "Patio de la Madama". Jo havia sentit això de "mira quina Madama", però un pati dedicat i tot és ...



El "Patio de los Naranjos" té este nom per els sis tarongers que es troben allí. Encara que per a mi el més interessant és la bardissa feta també de tarongers. Mireu el pomell de taronges que hi ha baix del balcó.


I per acabar, jo tot satisfet al "Patio de los gatos" entre unes murcianes, "gitanillas" que diuen per allí. Ei, espere que no haja ningú buscant xiques a la foto, que no estan (i no serà per que no n'hi havia moltes i molt guapes a Còrdova). Les murcianes/gitanillas són eixos geranis que pengen. Xe, mira que no saber això!

dissabte, 16 de maig del 2009

Hippeastrum. Charisma

Este més potser siga quasi monogràfic dels Hippeastrums. Però que tenim que fer, trobe que s'ho val la pena. I a més, com que la floració és tan estacional, si no pose les fotos ara fins l'any que ve res a fer.

2009_05130001.JPG

Este és l'Hippeastrum "Charisma". M'el vaig comprar per internet, ja fa uns anys, junt a uns altres. Alguns han fallat, però este continua donant bon resultat. El més característic de la seua flor són els pètals arrissats i la banda roja que recorre tota la vora. "Picotee" es diuen els que tenen este tret. A més este, té tots eixos punts i la venació roja (que s'accentuaran més si les flors estan al Sol) en els pètals. Això fa que la flor encara siga més bonica.

2009_05130002.JPG

Powered by Zoundry Raven

dijous, 14 de maig del 2009

Hippeastrum. Els de la iaia.

Maig és el més de les flors segons diuen, i al meu terrat és tota una veritat. Recordeu aquelles cebes (Hippeastrum/Amaryllis) que vaig trasplantar a gener? Ací les teniu en flor. Tot un espectacle, la llàstima és que sols dure unes setmanes. No sé ben bé quina varietat és. Es pareix a H. vitattum. Però, no és exactament igual. El que sí que és cert, és que deu de ser un híbrid prou antic, ja que està molt estés per la comarca. I fins i tot, n'he vist a Alacant, Múrcia i Còrdova.

2009_05120001.JPG

A partir d'ara, en quant al manteniment, sols teniu de preocupar-vos de regar-los varies vegades a la setmana i fertilitzar de tant en tant. Tingueu en compte que conforme el cuideu a l'estiu, podran agafar forces, o no, per florir l'any vinent.

2009_05120002.JPG

Ah, les plantetes que hi han entre les cebes no són males herbes. No vos penseu que les tinc abandonades. Són "boquitas de lobo" (Antirrhinum majus), nascudes este any, que encara no han fet flor. Ho faran a l'estiu.

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 12 de maig del 2009

Begonia. Foto de familia.

El gènere Begonia és extensíssim, tant en el nombre d'espècies, com en la seua morfologia i en la distribució mundial. El cas és que, no sé com, han acabat totes les begònies que tinc juntes a un racó del pati. I he pensat que seria un bon moment per traure'ls una foto de família. Com el gènere, encara que totes són begònies, cadascuna té la seua "vida". Unes mantenen les fulles tot l'any i altres quasi les perden a l'hivern. Unes floriran sols en primavera i la resta continuaran fent-ho fins a la tardor. Però al final, encara que s'amaguen darrere de diferents formes, el que les delata com a begònies és la forma de la flor.

2009_05110002.JPG

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 4 de maig del 2009

Hippeastrum. El primer de la temporada

Per fí ha aplegat la primavera, el bon temps i ,amb ells, les primeres flors dels Hippeastrum (Amaryllis).

2009_05030002.JPG

Powered by Zoundry Raven

diumenge, 3 de maig del 2009

Echeveria Perle von Nurnberg

Al gènere Echeveria li va ser donat este nom en honor del botànic espanyol, del s. XVIII, Atanasio Echeverria Codoy. La Echeveria "Perle von Nurnberg" és una de les varietats més belles i cridaneres del seu gènere. És un híbrid de la E. gibbiflora v. metallica i la E. potosina (E. elegans), obtés pel jardiner alemany R. Graesseer en la década dels 30 del segle passat. La seua roseta creix fins als 15-20 cm de diàmetre, amb unes característiques fulles triangulars de color porpra-morat. Les flors apareixen, agrupades en una espiga arquejada, en els mesos de primavera. És excel·lent per a finestres o com a un punt de color en jardins rocosos. Jo particularment les preferisc en maceta.

2009_04130030.JPG

En el seu hàbitat original, moltes Echeveries creixen en zones rocoses en altituds elevades. En estos llocs, l'aigua drena ràpidament de les arrels de les plantes, no quedant mai estancada. Per esta raó, és essencial en el seu cultiu utilitzar un bon sol porós, que permeta un ràpid drenatge. Regueu quan el sol estiga sec al tacte. Esta és una recomanació constant per als cactus i suculentes. Jo realment no em calfe molt el cap, solc posar el mateix fem que pose a totes les plantes i creixen bé, respectant sempre el temps entre rec i rec. Encara que, a l'hivern, si tenen que estar a l'exterior i suportar varis dies de pluja ho fan i tampoc passa res. Una bona il·luminació serà necessària per a promoure un bon creixement i fortalesa de la planta. Protegiu-la de les gelades, pot "cremar-se", i del granís, les fulles poden quedar marcades pels impactes. Este últim fet podeu comprovar-lo a la foto de davall (observeu les fulles més velles de la roseta).

La reproducció es pot fer a partir de rosetes que cresquen a partir del tronc mare. A partir de fulles individual no he tingut èxit mai.

2009_04130029.JPG