dimecres, 23 de desembre del 2009

Amaryllis belladonna. Germinant

Les llavors de l'Amaryllis belladonna no germinen com les que normalment coneixem. Estes són carnoses i de vida limitada. Per això, només caure a terra inicien la seua germinació. Esta és una característica típica de les Amaril·lidàcies d'origen sud-africà. Algunes fins i tot inicien la germinació abans de caure a terra.

2009_12080015.JPG

Esta d'ací ja ha iniciat el procés. L'any passat en vaig posar algunes en maceta i este he preferit deixar-les a terra a veure que passa amb unes condicions més dures. Com podeu veure, primer emitix una arrel que va buscant soterrar-se. I després, ací ve el punt interessant, es formarà un bulb que donarà lloc a les fulles. Però no a la llavor, sinó a l'arrel que està soterrada. Coses de la natura.

I com que trobe que este serà l'últim missatge d'este any:

BON NADAL

I

FELIÇ ANY NOU 2010!

divendres, 18 de desembre del 2009

Kalanchoe sexangularis. Mig i mig

Realment esta suculenta sempre m'ha agradat. No per les seues flors, que com podeu comprovar no són gran cosa. A més de tenir un floració prou erràtica. També, la rama que florix es seca. Potser brote baix de tot, però mai a la meitat o dalt.

2009_12080007.JPG

M'agrada per color roig que pren a l'estiu. Pareix que, de veritat, estiga al roig viu. Esta d'ací , està mig i mig, un poc roja i un poc amb el seu color "natural" d'hivern. A veure si me'n recorde a l'estiu i la pose quan estiga ben roja.

2009_12080008.JPG

És originaria de Sud-Àfrica i, com heu comprovat, membre el gran gènere Kalanchoe. El seu cognom sexangularis li ve donat pels angles tan marcats que tenen totes les fulles a la seua vora. Del seu cultiu poc a dir. Un poc de rec a l'estiu, sinó es queda massa pansida, i prou. Es reproduïx fàcilment a partir de les seues rames. En posar-les dins la terra, arrelen enseguida.

2009_12080012-1.jpg

dissabte, 12 de desembre del 2009

Euphorbia ingens. Una de lletreres.

Ai, espereu a veure si aplegue...

2009_12080001.JPG

He hagut d'allargar un poc els braços per fer la foto. Les flors, que ja haureu vist que no són gran cosa, estan a dos metres d'altura. I encara estan baixetes, ja que la planta pot aplegar als 10 metres.

2009_12080002.JPG

I aprofitant que esta any es complix el 150 aniversari de la publicació de L'Origen de les Espècies de Charles Darwin, un comentari aplicat sobre l'evolució divergent dins d'un mateix gènere. En este cas Euphorbia. De distribució mundial, a partir d'un avantpassat comú han evolucionat segons les condicions de l'ambient que les envoltava. La de dalt hagué d'adaptar-se a les condicions de sequera de l'Àfrica tropical desenvolupant cossos carnosos. Esta d'ací baix, que prova ara mateix baix dels tarongers (una altra mala herba), és de creixement hivernal i per tant no patix els rigors de l'estiu. Per això pot permetre's una constitució més fràgil.

2009_12080006.JPG

I no hem d'oblidar la Flor de Pasqua (E. pulcherrima), que en créixer en zones de l'Amèrica Central, ha aplegat a esdevenir un arbre. Encara que en estes festes la tinguem més com una planta d'interior. Podeu veure'n unes en este missatge del bloc de Belen. A més podeu admirar el gust que té per decorar sa casa per Nadal.

Ara bé, independentment de la seua forma externa, totes segreguen un làtex quan es trenca una rama o es fa un tall en la superfície. Per això, nosaltres les anomenem "lletreres".

dilluns, 30 de novembre del 2009

Visita alada

Ahir estava plantant-me unes cebes d'eixes menudes (Stuttgarter riesen segons l'etiqueta) per a l'ensalada o salmorra, segons gustos, i vaig tenir visita.

Sí, un Pit-roig (Erithacus rubecula) va vindre a veure que trobava entre la herba que havia llevat i a la terra remoguda. La tela metàl·lica és pels gats de la veïna, als molt bitxos els agrada anar a furgar a tot allò que plantem.

2009_11300002.jpg

Em mirava amb respecte des de la distància. Però, no va fugir, continuà a la seua furgant per ahí.

2009_11300001.jpg

Segons estic mirant, a un llibre de la natura de la Comunitat Valenciana que va editar el Levante ja fa temps, normalment viu en zones boscoses de l'interior. Però a l'hivern podem trobar-lo fins a la costa, com en este cas. És insectívor, encara que també pot alimentar-se de baies. Ara que veig, diu que a l'hivern s'emparella i li agrada molt marcar el territori deixant-se veure. Que no estaria vigilant-me ell a mi?

dilluns, 23 de novembre del 2009

Narcisus papyraceus

Encara que hem viscut un dels novembres més calorosos des de, segons diuen els de L'Oratge l'any 1937, les nadaletes ja han aplegat.
Descomptant el nostre Narcisus serotinus, que encara que nadaleta, no és la típica que diríem per ací, el N. papyraceus (Paper white, Totus albus) és el primer a florir sempre. Este diumenge vaig descobrir la seua primera flor.

2009_11080005.JPG

I no sé si en farà més, segons pareix este tipus tendix a multiplicar-se en excés en detriment de la floració. Per això cal separar el individus. Cosa que no vaig fer este estiu i que hauré de fer obligatòriament el que ve.
A part, també ha florit este altre, que vingué mesclat amb el d'abans quan els vaig comprar per internet. I com podeu comprovar ho ha fet amb ganes. És que encara que l'original és blanc, s'han desenvolupat altres varietats amb més colors.

2009_11190002.JPG

Per acabar dir que el N. papyraceus és molt estimat per la facilitat am la qual es pot controlar l'inici de la floració, a l'estil dels Hippeastrums.

dimecres, 18 de novembre del 2009

El Jardí Mediterrani.

Gràcies a Miquel, que des de Campos (Mallorca), m'ha fet aplegar este llibre: El Jardí Mediterrani de Heidi Gildemeister. L'havia vist a les llibreries i mai m'havia decidit a comprar-lo. Gran errada!

En ell trobareu, des de l'experiència personal de l'autora a Mallorca, un recull de plantes que s'adapten bé al nostre clima mediterrani. I el que és més important, una serie de bons consells per dur endavant un jardí en les nostres terres (disseny, estalvi d'aigua, manteniment, ...). Una bona compra.

A més, com podeu comprovar, està traduït a la nostra llengua amb un subtil toc de mallorquí, que no dificulta gens la seua lectura. Una bona oportunitat per estar en contacte amb altres varietats dialectals.

2009_11190003.jpg

dilluns, 16 de novembre del 2009

Pelargonium zonale. Homeless

Sí, tinc acollit a Dénia un "homeless", un gerani (Pelargonium zonale). Este estiu, quan pegava una volta pels voltants del xalet, me'l vaig trobat a la porta d'una casa, entre altres trastos, i amb un cartell que posava - BASURA. Els estrangers encara ens guanyen en tot açò del reciclatge. Nosaltres ho haguérem tirat tot al fem en un muntó i prou. Total que me la vaig posar baix del braç i cap a casa. Que la maceta també és d'eixes d'artesania, amb petxines i tot.

2009_11080004.JPG

No tenia clar si arrancar-lo i prou. Però, com que tenia el cepelló de compra dalt terra vaig pensar de replantar-lo, posar-li fem i ... ací està el resultat. Té unes flors d'allò més boniques. I és que quan un "homeless" troba afecte, li canvia la cara.

2009_11080001.JPG

P.D. Els forats i el platejat de les fulles és obra dels caragols. Havia comentat ja que estic fart dels caragols?

Powered by Zoundry Raven

divendres, 6 de novembre del 2009

Chrysanthemum. Un any després.

Un any després, es hora de veure si el que comentava sobre la poda del crisantem és efectiu o no. Com podeu veure per al que em donaren sí que ha funcionat bé. Ha mantingut la forma redona, encara que no s'ha fet tan "ple" com deuria.

2009_11060007.JPG

Ara que sobre els altres la cosa no ha tingut tan bon resultat. Han crescut igual de "desgarbats", encara que un poc més ramificats. Pense que realment estos de flor gran són així, de creixement més vertical. Este any procuraré fer més esqueixos i omplir més la maceta. Tal vegada al augmentar el volum la cosa es vega més bonica.

2009_10290059.JPG

Per acabar una curiositat sobre esta planta que em vaig trobar l'altre dia. Segons pareix encara que no és originari del Japó, allí se li va arribar a donar la consideració de flor santa. Rebent per això veneració divina. Hui en dia encara és el símbol d'una llarga vida. Tot açò l'ha feta aparéixer fins i tot a la seua bandera. Sí, el punt roig del seu mig representa una flor de crissantem sense els seus pètals. Curiós no?

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 3 de novembre del 2009

Quin popurri!

Segur que vos ha passat moltes voltes que quan voleu que una cosa vaja avant, no va, i altres que quasi sense fer res tot va perfecte. Hui parlaré d'esta segona opció.

A finals de l'any passat, no sé si recordareu, vaig fer uns esqueixos d'hortènsia (Hidrangea sp.). Doncs, com podeu comprovar més de la meitat han agarrat i han superat amb èxit l'estiu (ja veurem que faig amb tanta hortènsia). També es veritat que han patit un poc de clorosi fèrrica, vegeu les fulles un poc grogues. Em vaig despistar un poc amb el quelat de ferro. Mea culpa!

Però com que no havia prou, al podar el germiner/gesmiler (Jasminum grandiflorum) unes rametes van parar allí també. I què ha passat? Que clar, han agarrat. I l'any passat cap, i això que estaven soles en una maceta. A més, també han eixit dos fresseres (Fragaria vesca). Segurament d'alguna llavor d'una fresa pansida que vaig tirar allí. Com ho veieu? Encara queda més. Per acabar-ho d'arreglar l'altre dia em vaig donar compte que també ha eixit una figuera (Ficus carica).

Res, el que vos dic, un popurri.

2009_10140019.JPG

dijous, 29 d’octubre del 2009

Aster novi-belgii. Ramo hecho.

Primer que tot dir que les fotos són de fa uns quinze dies. Ara ja no li'n quedarà cap, però com que ja les tenia fetes, les pose.

Esteu veient un Aster novi-belgii, o com es diu per ací, un "Ramo hecho". El nom té fàcil explicació, al mirar la foto. Només cal tallar unes rametes i ja tenim un ramell ben bonic fet. Així de ràpid.

2009_10040022.JPG

Es tracta d'una planta perenne, però això sí, de creixement primavera-tardor. A l'hivern es perd i queda només un rizoma baix terra. Amb les primeres calors torna a créixer. Necessita poc manteniment: regar de tant en tant a l'estiu i una posició més o menys il·luminada. Un consell, normalment al florir té tendència a doblar-se, no pot aguantar el pes, per això tinc costum de lligar-les totes amb un fil a un suport. I el que és més important, que sàpiga jo, no li conec cap plaga que l'ataque.

Estes són plantes de caseta d'eixes d'abans, me la va donar la meua veïna Maria de Sant Jaume (la mateixa de les freesies). I per acabar, les seues flors són molt agradables a les abelles, sempre en veureu rondant-la. Com esta que teniu ací.

2009_10040023.JPG

diumenge, 25 d’octubre del 2009

Fragaria vesca. Freseres i estolons.

A l'igual que el canyaret les fresseres també fan estolons. Ara que pense, havia dit que tinc tres macetes de fresseres al terrat? Ja fa temps que estan ací. No en donen moltes, però ben bones que estan.

Tornant a l'estoló, esta any una s'ha decidit a fer "fillets". Este va allargant-se i a cada tant trau una nova fressera. Ací és on entre jo en acció, he de posar una maceta baix de cadascuna i subjectar-la amb un fil d'aram en V. Si estigueren plantades en terra no caldria fer tot açò, però com no estan ... Al cap del temps es secarà la rama/estoló que les unix a la planta mare i tindrem unes noves plantes independents.

2009_10140020.JPG

Per cert, ací també podeu observar com es poden reciclar les safates del congelat.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Adeu estiu.

La calor ja ens ha abandonat, ha passat l'"Estiuet de Sant Miquel" (que este any s'ha retardat) i ens ha vingut la tardor. I per això, com a comiat m'he preparat uns collage casolans amb algunes cosetes que s'han quedat per veure este estiu. Espere que vos agraden.

2009_10150001collage.jpg

De dreta a esquerre i de dalt a baix: un baladre variegat (Nerium oleander), el safrà groc (Sternbergia lutea), el gesmiler blau (Plumbago auriculata), la flor de la passió (Passiflora incarnata).

2009_10150002collage.jpg

Els arbrets (Impatiens balsamina), l'hibisc (Hibiscus rosa-sinensis), un roser (Rosa x), floreta del dia (Portulaca grandiflora).

2009_10150003collage.jpg

Bignomia (Podraea brycei), cresta de gall (Celosia artengea var. cristata), linda-rosa blanca(Catharanthus roseus), canna (Zinnia elegans), Verbena sp., buganvilla (Boungainvillea glabra), linda-rosa (Catharanthus roseus)

dimecres, 14 d’octubre del 2009

9 d'Octubre

Este 9 d'Octubre, els amics decidirem pegar una volta per Alacant, i com no, pujar al Castell de Santa Bàrbara. Allí el millor que hi ha són les vistes, magnífiques. Però també hi ha lloc per a la jardineria. No és que tinga uns jardins espectaculars, però això sí, estan ben cuidats. El cas és que em vaig trobar una palera de braços redons (Opuntia subulata) enorme (la cara rara és pel Sol, no m'havia pres res encara):

2009_10140011.jpg

Jo n'he tingut sempre a casa, però mai han passat del metre i mig d'alçada. No sé si serà perquè sempre les hem tingudes en maceta, pel clima d'Alacant o pels cartells que hi havia per tot el castell.

2009_10140001.jpg

I és que a la gent ens agrada molt palpar les coses més del que toca.

Ara, que si voleu que vos diga la veritat, el millor, acabar el dia a la Festa de la Cervesa (Oktoberfest) de Calp. Zigge Zagge, Zigge Zagge, Hoi, Hoi, Hoi!

2009_10140013.jpg

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Katastrof. Gota freda!

Volia que el primer missatge després de les vacances fora un altre, però la "Gota freda" de la setmana passada mana.
Uns 200L/m2 en 24 hores , afegits a tot el que havia plogut abans i que va fer que la terra ja no poguera tragar més, expliquen la diferència entre la foto de la presentació de fa un any i la del dia 29 de setembre d'este. Exàctament un pam d'aigua per damunt de tot.

2009_10040010.JPG

Sort que l'aigua a l'endemà ja havia desaparegut de quasi tot el jardí, que sols unes poques plantes (les margariteres de la foto de baix) han patit per l'excés d'humitat i que molts caragols s'han ofegat. Estic tan avorrit dels caragols!!!

2009_10040024.JPG

divendres, 18 de setembre del 2009

Chlorophytum comosum vittatum. Canyaret.

Primer que tot dir que este serà l'últim missatge del més. Me'n vaig de vacances i el bloc amb mi, que ja ens toca!

Ara, anem per feina. Esta setmana entre la vagància pre-vacances i que no aparat de ploure no trobava tema de que parlar. Al final m'he decidit per un clàssic, un dels Top 10 de la casa, el canyaret o planta de cintes (Chlorophytum comosum). Originària de Sud-Àfrica, és una planta molt resistent, agraïda i ideal per a macetes penjants o que estiguen en llocs elevats. També és molt vistosa per les seues fulles llistades de blanc i verd, en la foto podeu observar la varietat vittatum. Com també ho és pels estolons que li pengen per tots els costats i que li donen eixe aspecte característic. Per este motiu, al seu país d'origen, se l'anomena també "spider plant". Per això que semblen aranyetes.

2009_09180126.JPG

Del cultiu poc que dir, Sol i aigua. A l'hivern pot aplegar a gelar-se un poc, per això que podeu observar algunes fulles amb les puntes cremades. Es reprodueix molt fàcilment a partir de les plantetes (o aranyetes) que li pengen, ja que estes normalment tenen les arrels plenament formades. Ah, i encara que he dit que són ideals per a maceta, dir que en terra també proven. Jo en tinc varies i aguanten perfectament bé.

2009_09180127.JPG

A més d'esta varietat també en tinc una tota verda. Però això serà cosa d'un altre dia.

Powered by Zoundry Raven

divendres, 11 de setembre del 2009

Altres cactus de nit

L'any passat ja vaig posar unes fotos nocturnes de l'Epiphyllum. Este any, aprofitant el tema de la crisi, faré un 2x1. Vorem dos cactus de flor nocturna en un missatge. Les fotos com podeu comprovar són d'altes hores de la nit. Espere que no em veguera cap veí fent-les, perquè si no el més normal és que pensen que me'n vaig un poc. Però com que només duren una nit hi ha que aprofitar. "La bellesa és efímera", diu la dita.
Primer el Hyalocereus undatus (Mèxic, Amèrica Central). A este li agrada enfilar-se, ajudant-se de les seues arrels, per les parets (a casa) i pels arbres i roques (en la natura).




El segon un Cereus (Sud-Amèrica). Un cactus columnar. La llàstima és que quan es va plantar, no es va pensar en que les flors necessiten un espai per créixer. Els filets que el veuen a la paret són les arrels del Hyalocereus.





dimecres, 9 de setembre del 2009

Bunyols de carabassa.


Mai haguera pensat que acabaria posant un article de cuina en el bloc. Però..., la vida té unes sorpreses.

Belen preguntava en el missatge sobre la carabassera com es preparaven el bunyols de carabassa. A veure si ho aclarim. Primer que tot, dir-te que l'explicació me l'ha donada ma mare. Jo de bunyols, de moment, sols menjar-me'ls. Ella no te cap mida, ho fa a ull (l'experiència és un grau). Per això com a orientació et pose esta que he trobat a l'internet:


1 kilo de carabassa

350-375 grams de farina

45 grams de llevat (=llevadura)

1 llima

1 ou (opcional)

oli i sucre


El primer que hi ha que fer és pelar la carabassa i fer-la a trossets. Es posa a bullir en poqueta aigua i quan està blaneta es trau del foc. Es xafa i es lleva tot el líquid que puga haver. Quan ja no estiga calenta s'afegix el llevat, les ratlladures de la llima, l'ou (opcional) i la farina, fins que la pasta estiga consistent (però no dura). En eixe moment es deixa reposar perquè unfle la pasta.

Després sols quedarà posar una paella fonda amb prou oli al foc. Quan estiga calent anirem posant la pasta dins. Però amb la peculiaritat de que té que quedar un forat al mig. Açò es pot fer de dos formes: amb una bunyolera o a mà. La bunyolera té una forma especial que en posar la pasta (no té que ser tan espessa) a l'oli ja forma el forat. A ma, hi ha que fer un boleta de pasta amb una mà i amb l'altra (que estarà neta) s'agarra amb el dit polze i l'index, fent el dit polze el forat, i es deixa caure dins l'oli. Per a que estiga neta ma mare es posa una safa amb aigua i va netejant-se-la cada volta.

Ara sols quedarà anar donant-los la volta perquè es facen daurats pels dos costats. Al costat prepararem un plat amb una servilleta de cuina (per absorbir l'oli que sobre) i anirem deixant els que estiguen acabats.

A la taula (almenys a ma casa) es presenten en un plat sense posar-los sucre per damunt. El sucre va a banda, en un altre plat. Així cadascú pot menjar-se'ls al seu gust. El sucre també es pot substituir per mel. I com es comentava en els missatge de la carabassera, amb xocolate estan...

Et posaria una foto, però tindré que esperar fins que la poca collita d'este any estiga a punt.

Powered by Zoundry Raven

dijous, 3 de setembre del 2009

Primer aniversari

Hui és un dia molt assenyalat per al bloc. Hui complix el seu primer any de vida!!
Mai haguera pensat que aguantaria tot un any amb tot açò. Però el fet és que sí i amb ganes de continuar. Les més de de 800 visites són un punt importat (en un altre missatge parlarem més de les estadístiques). Poques per al que hi ha per ahí. Però, per a mi tot un succés. Que el que fas li interesse a algú sempre gratificant.

Abans d'acabar, voldria donar les gràcies a algunes persones. Primer a Marissa, per haver-me donat l'espentonet que necessitava per dur endavant esta idea, que ja fa temps duia al cap. També a Belén (que em va trobar des d'Alemanya), Carla (amiga ja abans d'esta aventura) i Miquel (des de Mallorca, encara que off-line) pels seus comentaris. I finalment a tots aquells que heu visitat el bloc.
Com veieu tinc la mistela i la coca-maria preparada. El que vulga vindre a celebrar-ho serà benvingut.

2009_08270009.JPG

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 31 d’agost del 2009

Around the world in 80 gardens.

Fa uns mesos, buscant per l'internet, em vaig trobar amb una referència d'este documental de la BBC. Li'l vaig demanar al meu baixador oficial i, després d'una llarga espera, aplegà el mes passat (segons pareix estava poc compartit). Ara fa uns dies que he acabat de veure'l i vos faré un xicotet resum.
En el documental el narrador (Marty Don, ex-cantant d'OMD) fa un recorregut, a l'estil de Willy Fog, per 80 jardins d'arreu del món. En 10 capítols fa un repàs personal a l'evolució a través del temps i de l'espai de la Jardineria, així amb lletres majúscules. Hi ha alguns jardins fantàstics i també alguns que són, com ho diria, difícils de classificar o entendre.
En resum, interessant. I més si tenim em compte l'escassesa de documentals sobre el món vegetal. La llàstima és que és en anglés i alguns detalls es perden. Bé, que anem a fer, també és interessant per a repassar l'anglés de cara a la feina.
Podeu trobar una informació més detallada ací, també en anglés.
Vos deixe un vídeo introductori que he trobat en el Youtube.

dissabte, 29 d’agost del 2009

Cardiospermum halicacabum. Farolets

Els farolets em porten molts records de quan jo era menut. Recorde que a l'estiu em dedicava a anar explotant les boletes o farolets conforme anaven creixent. Era com si rebentares globets. Al final em vaig portar unes llavors de casa ma tia per recordar els vells temps.

Com acabe de dir abans, és una planta de creixement estival. Les llavors broten al principi de l'estiu i només demanen un poc d'aigua de quan en quan. Poc a poc anirà enfilant-se per la primera cosa vertical que trobe. Encara que li costa arribar als 2 metres d'altura, sí que pot formar masses denses per acumulació d'individus. Cosa que si no tenim en compte, pot aplegar a cobrir completament alguna planta de les que tenim en el jardí. En el meu cas uns rosers. Jo diria que està en el límit entre ornamental i mala herba.

2009_08270005.JPG

La seua terra d'origen és l'Amèrica tropical. Del seu nom llatí dir-vos que el Cardiospermum, de cardio = cor i spermum = llavor, li ve donat per un cor blanc que es pot observar en totes les llavors. Que no vos ho creieu? Ací baix teniu la prova.

2009_08270006.JPG

Powered by Zoundry Raven

divendres, 21 d’agost del 2009

Amaryllis belladonna

L'Amaryllis belladonna és natural de la zona del Cap de Sud-Àfrica. Si aneu seguint el bloc ja haureu notat que moltes plantes del jardí provenen d'allí. És una zona que "florísticament" dóna molt de joc al jardí. Per això esta planta esta escampada per totes les zones de clima mediterrani.

Esta bulbosa té el seu període vegetatiu a l'hivern i el de repòs a l'estiu. La floració serà en este últim, a finals d'agost. Les flors són, poseu vosaltres mateixos el qualificatiu, així:

2009_08160002.JPG

Del seu cultiu vos diré dos coses. Seran els errors que jo vaig cometre quan una amiga de la família ens les va donar i que fins fa poc no he aclarit. Clar, ella les tenia en una caseta de camp on no anava mai i ni sabia allò com havia que plantar-ho. El primer és que els agrada el Sol. Els agrada "torrar-se" a l'estiu. Això vol dir que no hi ha plantar-les on estiguen molt a l'ombra a l'estiu. El segon, que no cal regar-les a l'estiu. Elles estan adaptades al nostre clima i amb el que plou ja tenen prou. Ara que també tinc que dir-vos que tot això no vos garantix que florisquen. Tenen un comportament erràtic, capritxos. Tots els anys són una sorpresa. Este any, per exemple, només han fet flor dos.

2009_08160001.JPG

Powered by Zoundry Raven

dilluns, 17 d’agost del 2009

Curcubita pepo. Carabassera

De fer carabasses, de moment no pareix tenir-ne ganes. Ara que, escampar-se per damunt de tot i fer flors, sense parar. Ja veurem com queda la cosa.

2009_08110011.JPG

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 11 d’agost del 2009

Punica granatum var. nana. Magraneret

El pobre quasi es va secar l'any passat. Millor dit, el vaig deixar secar, involuntàriament això sí. I este any ha agarrat poll. Res, que si poguera caminar ja se n'hauria anat de casa, segur. Però de moment pareix que em perdona. Si no mireu quines flors que té.

Com heu comprovat es tracta d'un magraner (Punica granatum). Ara que no és un bonsai, ja m'agradaria tenir la paciència per fer-ne un. Es tracta d'una varietat nana, d'ahí el var. nana. Tot en ell és menut: les fulles, les flors i les fruites (de la mida d'una cirera). Al mig si vos fixeu podeu veure una magrana ja engrossint-se.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Hoya carnosa. Planta de la Cera.

2009_07260003.JPG

La Planta de la Cera no és que siga una enfiladissa, "enredadera" que diem per ací, molt bonica per les seues fulles o pel seu port. Però, en arribar a les flors la cosa canvia. Són tota una bellesa.

dijous, 30 de juliol del 2009

Cyrtanthus elatus

Normalment comence els missatges posant la descripció de la planta. Però hui ho farem amb la batalleta. Farà uns tres o quatre anys m'en anava a la feina, i quasi abans d'entrar, em vaig veure per dalt de la barana del terrat de la casa del costat una flor. El primer dia no li vaig fer cas. Al segon ja em vaig dir, que no serà un Cyrtanthus? Jo només l'havia vist en fotos en un llibre molt bo sobre la flora de la zona del Cap. Però, que fa al terrat d'una dona major ací a Calp, si això pràcticament no es troba en el comerç habitual? El cas és que picat per la curiositat, un dia que la veïna va vindre, li vaig dir que si podia donar-me una ceba. La dona no sabia de quina estava parlant-li exactament i em digué que pujara a casa. Allí em tens a mi escales amunt. Eixa és, li vaig dir. I li vaig recordar que si quan volguera me'n podia donar una estaria molt agraït. Una? Em va donar tota la maceta, una maceta de més d'un pam de diàmetre. Estaria avorrida d'ella, no sé. No, sempre hi ha gent de bon cor pel món. El cas és que me'n vaig anar a la feina i després cap a casa amb tot allò baix del braç. Millor dit dins d'una borsa, el braç no és tan gran.

Eixe hivern les vaig separar en tres macetes, dos de bulbs grans i una de menudes (que este any han fet per primera vegada flor). I ací teniu el resultat.

2009_07280002.JPG

Efectivament es tractava de Cyrtanthus elatus, este és originari de Sud-Àfrica. Però no exactament de la zona del Cap. Pertany a zones on rep pluges més o menys abundants a l'estiu. Per això que es manté sempre verd. Els bulbs grans poden donem dos vares florals a l'estiu (Juliol-Agost) . De les que tinc jo sempre n'hi ha una que florix primer tota sola, com anunciant la vinguda de la resta.

Com comentava no fa molt, encara que no han florit encara, tinc unes altres de color rosa i crema. I estic esperant per veure si al final l'any que ve em faig amb una de color blanc. De moment a gaudir d'este, que no és poc.

2009_07280003.JPG

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 29 de juliol del 2009

Calathea makogana. Carla pregunta.

Carla (amiga meua i comentarista del bloc) pregunta, millor dit preguntava, en els comentaris del missatge sobre l'Aeonium atropurpureum sobre una planta que tenia a casa que tancava les fulles per la nit. Esta:

2009_07241046.jpg

Ací tens la resposta. La teua planta s'anomena tècnicament Calathea makogana i és membre de la família de les Marantàcies. Té un origen en l'América tropical, esta en particular de Brasil. Esta família té com a característica que les fulles reponen davant dels estímuls lumínics. Així, estes es giren cap a la llum i si els en falta es tanquen. Fins i tot, segons he llegit per ahí, es poden sentir uns cruixits quan estan plegant-se. Per quedar així (la natura és sorprenent):

2009_07241044.jpg

Del seu manteniment no et dic molta cosa, ja que veig que la tens ben preciosa. Que necessiten un reg uniforme i evitar-los la llum directa.

Powered by Zoundry Raven

dimarts, 28 de juliol del 2009

Andragó

Normalment pose en tots els missatges el nom en llatí de l'animalet o la planta. En este cas com que no tinc clar si és Tarentola mauritanica o Hemydactilus turcidus no pose res. El que és ben cert, és que estem parlant de l'andragó, o dragó en el llenguatge estàndard. I és que no podia deixar passar l'estiu sense parlar d'un ocupa de la majoria de les cases de camp. El cas és que estos xicotets rèptils de pell més o menys clara els agrada molt caçar per la nit les palometes que volen al voltant de les llums exteriors. Bé, se les mengen quan estes es posen sobre la paret. De moment els andragons encara no volen. De sempre ha estat molt perseguits, perquè segons dien es menjaven la roba. Veges tu quina idea! El que buscarien serien els bitxets que haurien per allí. El cas és que en veuren algun enseguida agafaven la granera per matar-lo. Algun que altre en matarien, però la majoria de vegades l'únic que aconseguien era quedar-se amb la cua (a l'igual que les sargantanes en sentir-se atacats poden deixar-la caure), mentre que l'animalet fugia paret amunt.

Quan un està avorrit o la conversa s'ha acabat és entretingut de vegades observar els seus moviments. La seua territorialitat, sempre n'hi ha algun dominant. La paciència que tenen per esperar la presa i la rapidesa del seu atac. I també, les llepades que tenen després. No res, tot una festa.

A l'entrada de casa, a la terrassa, hi ha un farol. Allí totes les nits ens visiten. Este que és el tranquilet i menja on li deixen (fixeu-se en que m'estava traient la punta de la llengua)

2009_07160004a.jpg

i este que és el que mana de tots. Amb ell no pot ningú.

2009_07160006a.jpg

A la Marina Alta també hi ha dos altres andragons coneguts. El primer la Cala de l'Andrago a Moraira (Teulada). El segon pot vores tot l'any als nostres pobles. Encara que és a l'estiu, en el canvi de quinzena, quan en veureu més. Sobretot a les platges. Es tracta dels que "fan cara d'andragó d'armari", jo mateix fa un mes i mig també en feia.

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 22 de juliol del 2009

Aeonium arboreum var. atropurpureum

Ja fa temps parlavem de d'un Aeonium. Este de hui, l'Aeonium arboreum var. atropurpureum, té un comportament un poc camaleònic. A l'hivern les fulles són verdes amb un lleuger to marró a la punta. Així:

2009_02080003.JPG

Però, mentre va avançant la primavera i fins l'estiu, les fulles van enfosquint-se fins que queden quasi totalment marrons. A més, les rosetes també van comprimint-se. Les seues flors són exactament iguals que les de l'Aeonium arboreum.

2009_07160008.JPG

L'explicació de la cosa és ,si no recorde mal , que en situacions de forta insolació certes plantes canvien la distribució dels pigments fotosintètics per evitar les radiacions més intenses. Per això que la Gasteria estressada també fa aquest canvi. A més, al comprimir les fulles disminuïxen la transpiració.